martes, 26 de mayo de 2009

El morós

Es trobava mig ajagut a l'incòmode sofà de casa seva, amb un coxí a l'esquena i un cigarret consumit quasi bé fins a les lletres "Gold Coast" als dits de la mà esquerra. La tele de 14 polzades mal sintonitzada parlava per a ningú, i la única taula que hi havia a la sala estava ocupada per un cendrer a mig omplir i un got amb restes del cafè amb llet d'abans d'ahir. La mala il·luminació del pis dissimulava un terra brut i arenós; les bolves de pols s'arremolinaven allà on bufés l'aire.

Va sonar el timbre de la porta just en el moment en que ell estava a punt d'adormir-se. s'aixecà mig fastiguejat tot cordant-se els botons de la camisa, i, mastegant improperis en veu baixa, anà a obrir la porta arrossegant les cames. Les busques del rellotge marcaven les 4 hores i 16 minuts de la tarda.

Allí esperaven dues figures estoiques i imponents.
Figura estoica i imponent 1: És vostè el senyor [inserir aquí nom]?
Ell: El mateix. Què desitgen?
Figura estoica i imponent 2: Venim de part de la Banca de Crèdit.

(Ell empalideix lleument)

Figura estoica i imponent 1: Veurà, fa tres mesos va demanar un crèdit de 137 paraules a la nostra empresa.
Ell: Sí...
Figura estoica i imponent 1: Crèdit el qual no ha tornat, i ho havia de fer fa 2 mesos.
Figura estoica i imponent 2: Era un crèdit a un mes i amb un interès del 15%.
Figura estoica i imponent 1: Segons el qual ara deu a la Banca 500 paraules. Els recàrrecs, veurà.
Ell: Ho sento, no puc pagar. Si-us-plau, vagin-se'n.

(D'on havia tret la voluntat per dit aquelles paraules?)

Figura estoica i imponent 1: Va donar el seu talent com a aval. Ara pertany a la banca. Si té la bondat, ens l'hauria de donar si no vol perdre la mobilitat de les cames, també.


En [inserir nom aquí] era poeta, un poeta que s'havia sense paraules, i ara era un poeta morós de paraules, sense paraules i sense talent. Va malgastar el crèdit que demanà en un relat eròtic que no va saber triumfar.
Ell tancà la porta i es va tornar a apropar al sofà. Tot mirant les olles brutes de la pica pensava que feia dies que tocava fer una rentadora, que ja no tenia roba. Amb una opresió al pit (car l'hi havien robat el talent), s'encengué un altre Gold Coast.

L'endemà al matí, es va llevar a les 9, però no havia sortit el sol.
(continuarà)

jueves, 21 de mayo de 2009

Quatre vides de desconnexió


I després de quatre vides de desconnexió, ella va obrir els ulls i li va fer l'amor dos cops:
una (re)volta a la nit,
i una (re)volta al matí.

"I com tota cosa que només té sentit en ella mateixa, i que neix i mor en ella mateixa, va ser genial", pensà ell.

Perquè la pretensió de les coses que existeixen pel fet d'existir, és només la d'existir i res més. Com les revoltes.

martes, 19 de mayo de 2009

Contraindicacions: diverses.

Un dia vaig conèixer una persona. Ho sé perquè m'ho va dir; bé, jo li vaig preguntar. Normalment se m'escapen aquestes subtileses, i a vegades dubto.

Em va apropar un prospecte plegat en setze parts, d'aquells que t'ho has de pensar dos cops abans de tornar-los a plegar, per si ho fas malament. Hi ficava:

"Lleigeixi detingudament aquest prospecte abans d'interactuar més profundament amb la persona que acaba de conèixer:

CONTRAINDICACIONS: DIVERSES"

-Com tot en aquesta vida-vaig pensar, -Però és un detall, que avisin.

Ha plogut des de llavors. Potser m'hi hauria d'haver mirat més, tenir més en compte el prospecte. Ara, cada dia, abans d'anar a dormir em prometo que l'endemà la trucaré. Potser per cada dia que passa, més tard s'em fa (i vindrà el dia en que serà massa tard?).

A saber, normalment se m'escapen aquestes subtileses.