miércoles, 25 de noviembre de 2009

Deutes i interessos

Les drogues fines,
les exageracions subtils,
el soroll de la impressora,
el trontoll del subwoofer,
els llençols nets,
la tenacitat de la corda de la guitarra,
el cafè amb llet i el cigarro,
aquell llibre que no acabo mai,
els dibuixos de la Ivette al menjador,
follar de dia,
uns mugrons erectes.

Totes aquelles coses que m'agraden.
Quan em desfaci de la puta inòpia en la què visc, prometo escriure-us. Perquè us ho dec, perquè pago amb interessos.

lunes, 16 de noviembre de 2009

Poc no és molt, és sempre

Perquè cada cop que et busco, se'm fa de dia. Però et trobo.



I torno a casa borratxo, un altre cop. Però ja és de dia.

lunes, 2 de noviembre de 2009

Del cansament i el desig

Estava cansat de pensaments onírics.

Estava cansat de situacions absurdes.

Estava cansat de la vida real.

Estava cansat de realitats inexistents, de la visió dels seus pensaments, d'arrossegar el cansament que tant el cansava, d'escurar els paquets de tabac de liar, de netejar plats.

Estava cansat d'haver oblidat els carrers.

Estava cansat de no dormir.

Estava cansat de gastar bolígrafs, de guardar fulls als calaixos, de la ressaca, de poder fotre mà només per sota del sac de dormir, de gastar saliva, de no dir res, d'aixecar-se l'endemà.

Estava cansat del pas dels mesos.

Estava cansat de no parar d'assumir les coses (volia deixar d'assumir coses).

Estava cansat de veure desfilar els martells, d'imaginar-se vides, de viure desconnectat de realitat opressiva, de veure gossos passejant els seus amos.

Volia obrir un front mental que batallés amb la realitat en una guerra de trinxeres, i guanyar; implantar una nova realitat basada en el croquis de les estructures de la seva imaginació, que les coses no es regissin per la llei de la naturalesa, sinó per les lleis del seu caos social particular, i que les persones no funcionessin per les lleis socials, sinó per les lleis de la naturalesa.