sábado, 20 de febrero de 2010

Petita oda en dijous

Em sé fer uns peixos de fusta,
panxarruts, no gaire grans;
Els empleno de llimalla
tocada amb la pedra imant,
i els acoloreixo a l’oli
perquè siguin fulgurants.

Ensenyo els peixos i explico
que veurem com nedaran
tots dos sols dins una bóta.
I, un cop a l’aigua posats,
demano un bocí de coca
 i els el dono amb una mà.

(Però jo, sense que es vegi,
hi barrejo pedra imant,
 i així sembla, pels qui miren,
que els peixos vénen nedant.)