martes, 9 de marzo de 2010

Bona nit, i tapa't.

Jo t'hagués escrit una cançó sobre quatre acords explicant fins a quin punt una persona pot ser un oasi, però no.

Jo t'escriuria una cançó sobre quatre acords explicant perquè aquella nit no volia dormir sol, però no.

No sé insistir, però tampoc sóc prou perspicaç com per saber quan cal sortir per la porta que dóna al replà. No crec en les repeticions calcades d'altres nits, tornar sol a casa no em fa mal, i ni un "no, em sap greu" em fa sentir més dolgut del normal. Encaixo cops amb la naturalitat d'un asocial.

Avui no hi haurà cançó: em falten lletres i no me'n recordo dels acords, però amb saber que podria ja en tinc prou.


Bonit nit i tapa't, cuida't molt i fes bondat, 
estudia molt, i no et trenquis massa el cap. 
Fica't el pijama, que avui no et trauré res,

ni encetar-te els llavis ni dir-te que m'ha agradat.
















Crec que hi havia un Re menor i un Do.