domingo, 11 de abril de 2010

Cervesa nº 5

- Escolta. Tu tranquil, són coses que passen.
- A tu t'ha passat mai?
- No, a mi no. Mai.

viernes, 2 de abril de 2010

Minor Mood (estat d'ànim menor)

En una ocasió vaig inventar una paraula: distopia (que no distòpia) com a concepte diametralment oposat al tant usat terme "utopia". En altres paraules, volia definir la perversió d'una utopia en un mot per explicar una hipotètica situació socio-política futura.

Després vaig descobrir que algú altre utilitzà molt abans una arrel grega per encunyar el  terme antitèsic d'utopia malgrat no apareguin a la REA ni al DIEC: John Stuart Mill em porta dos segles d'avantatge, el molt cabró utilitarista.  Es nota que sóc moltes altres coses que no coincideixen amb ser filòleg, i es nota que em resulta molt més fàcil inventar-me una distopia que una paraula que la defineixi.

Resulta paradoxal que m'automediqui per tot menys pel que necessito; ni el tabaquisme, ni l'alcohol ni l'abús de cafeïna eviten que vulgui marxar d'un lloc tan bon punt acabo d'arribar-hi, i que ni tan sols gaudeixi del viatge, però faré un petit esforç per continuar amb aquesta dieta que em dóna tan mals resultats i tan poca distracció.

Utòpic seria parlar-te i no voler fugir, encapçalant una llista de coses que més val no enumerar si es vol evitar la depressió.

Distòpic és el que estem vivint actualment: exigir la llibertat. Tenir la llibertat i exigir la felicitat. Tenir la felicitat i exigir l'eufòria.






(Ficaré una petita banda sonora, que contingui un baix precís i incisiu i una guitarra ben sincopada. Eastern Standard Time em proporciona Someday someway, que compleix els requisits amb escreix i hi afegeix un extens solo de saxofon. Ideal.)