lunes, 24 de mayo de 2010

La manera més salvatge

La manera més salvatge / 
selvàtica i salvadora / 
de moure el cos, la manera / 
més subtil i muscular, / 
més a prop de la Matèria / 
Feta Font Perquè Font És, /
el moviment del cos més / 
insultant de tots i, sí, /
si vol, el més amorós / 



és la paraula i parlar.

Enric Casasses.

jueves, 6 de mayo de 2010

Fer bugada

Encara hi dono algun que altre tomb, encara que es pensi que no. De fet, encara hi dono algun que altre tomb sense saber si hi pensa el més mínim. Les setmanes de silenci han anat esborrant la confiança i la seguretat que tenia, i ara ja callo sempre sabent que aquesta no és la solució. Solucions.

Intento buscar solucions al fet de que no coincidim mai en l'espai i el temps.
Intento buscar solucions al fet que tinguem un lloc en comú on un no hi és quan l'altre s'hi troba. Sempre.
Intento buscar solucions al fet que ja no hi ha res a fer i només em queda tirar pilotes fora.
Intento buscar solucions al fet que la por al fracàs i la por a buscar fa que ni intenti ni trobi.

I em bec l'enèsim Ballantines amb cola de la nit, entre setmana, tot assentint al ritme de la música i esperant que l'alcohol faci més del que faig jo. Però no funciona.

I em passo desenes de tardes mortes tancat al pis absorbit per la pantalla i sense fer res en concret, fumant i esperant res en especial. Però no funciona.

I torno cada divendres a Reus convencent-me a mi mateix que prou feina tinc i que els quefers de la meva ciutat natal m'absorbeixen per complet, encara que a vegades sigui mentida. Però no funciona.

I deixo que el temps llisqui vagarosament i rumb, que em porti totalment a la deriva. I l'única dona a qui m'atreveixo a explicar el que penso em coneix millor que jo mateix i intenta ajudar-me. Però no funciona.



I he hagut d'esperar a ficar-me al llit a les 7 del matí d'avui, tornant borratxo de ves a saber on, per adonar-me que fa molt que es va cremar l'últim cartutx i ara ja no hi res més a pelar. He pensat tot això abans d'adormir-me, narcotitzat per la beguda, la son i el cansament, i amb els rajos del sol fregant-me la cara. I ara, ben conscient, ho mantinc i no hi podria estar més d'acord.














I qui sap, amb sort, si algun dia podré deixar de fer l'imbècil i tornar a ser jo mateix.