sábado, 19 de junio de 2010

La decepeció de l'home senzill

- Quants fulls en blanc hi deu haver en aquest quadernet rescatat de la pols i l'oblit?

    Saurí Barrera no ho pot saber, són incomptables. Simbolitza totes les seves frustracions: comprat, utilitzat i deixat estar sense acabar. Com tot, com sempre. Els inicia amb bones intencions, amb emotivitat, amb paraules buscades al fons de la seva ànima. I després... Després res, l'abandona fins que torna a començar un altre projecte. Sempre de nou, evidentment, per evitar evidenciar el seu anterior fracàs. Tots els seus fracassos, que són totes les seves fantasies no acomplertes. 
  
    Remira el que escriví fa tant de temps en aquell quadernet, i paradoxalment continua tenint la mateixa mala lletra, continua fent servir el mateix estil i continua arrencant pàgines amb la mateixa ira; abans de la que està rememorant ara, hi havia una  pàgina que va estripar i ara no pot recordar què hi va escriure. Segur que la va omplir abans d'anar a dormir, o a les estones mortes de les feines d'estiu en la seva època d'estudiant, o tornant a casa totalment borratxo de vés a saber on. Era en aquestes situacions quan veia les coses clares i tenia més necessitat de plasmar-les.

    Aquests quaderns sempre han sigut el seu cubell dels vòmits particular, un psicòleg de butxaca que escolta igual que un de real. En aquest que està rellegint ara particularment, el més antic de tots i el primer que va tenir, hi té abocats els dubtes que li robaven la son. I ara, amb tot el temps que ha passat i amb totes les coses que l'hi han passat, continua sense poder dormir per les mateixes coses. Contextos diferents, mateixes situacions. Poc canvia, només que ara Saurí Barrera era més vell.

    "Llop estepari - poemari de l'absort", resa la portada del quadernet marca MiquelRius. El propi nom indica que hi tenia grans esperances dipositades, en aquest quadern. Saurí Barrera ho recorda perfectament. Era el darrer estiu abans de començar la universitat i pensava que podria salvar-se del món, un món que encara no coneixia, omplint les pàgines d'una llibreta de butxaca. Quantes pàgines d'egocèntric onanisme mental deu haver omplert el nostre protagonista al llarg de la seva vida? Tampoc ho pot saber, també són incomptables.

    I aquí el teniu, reescrivint les línies d'un somni que no va complir. Segueix sense rumb ni perspectiva, continua marcant-se metes a les que no pot arribar mentre compleix les que els altres volen que compleixi. Com ha sigut sempre.

    "Seré un gran escriptor", es deia; "Estimaré amb gran passió les coses en les que crec i les persones en les qui crec... abraçaré ideals i els defensaré a ultrança", i ho pensava de debò. "Seré la persona de la qual sempre te n'alegraràs d'haver-te enamorat", li deia. I n'estava convençut. I ara que han passat tants anys, només és un home mediocre encallat en una feina que odia, que dubta dels ideals que abans creia tant correctes, i que dorm sense abraçar ningú la major part de les nits perquè no ha tornat a estimar mai com abans... que no estima perquè no es creu mereixedor de l'amor de ningú. Sempre sol i envoltat de gent.

    Saurí Barrera no volia fer les coses que feia la gent normal. Volia ser diferent a tothom, ser l'home senzill que fa les coses perquè creu que són les correctes, escriure les coses més boniques que l'Home pot arribar a comprendre, dormir plàcidament perquè sap que és qui realment vol ser, viure volent enriquir-se de tot menys de diners, fer versos arrencats del nucli mateix dels seus sentiments. 

    Somnis que s'han quedat en res, quaderns que s'han quedat per omplir, dones a qui mai podrà estimar, nits que no podrà dormir perquè no és qui vol ser.





























Aquella nit, Saurí Barrera va sortir al carrer i, quina decepció, no era diferent a ningú.