martes, 14 de junio de 2011

Collons, quanta pols hi ha a l'era.

Vaig marxar i ara estic sol en aquest paratge erm.

Em vaig dir que mil quilòmetres de distància serien suficients,

però no he aconseguit oblidar el tacte suau de la teva pell, ni el teu somriure entremaliat.

Suposo que seguiré caminant.















Si ho dius tu, sembla que oblidar sigui fácil.

No hay comentarios:

Publicar un comentario